Arxiu de la categoria: Uncategorized

UF in Catalonia

Ep nois, la University of Florida estarà fent patrulles de reconeixement aquest estiu per Catalunya.

Anuncis

Museu d’Història de la Ciutat

Aquests darrers cinc mesos he pogut gaudir de nou d’una ciutat que sempre m’ha donat més del que em treu: Girona. Ara ja fa temps d’això, però no crec que les coses hagin canviat massa des de que amb un amic vam visitar el Museu d’Història de la Ciutat, situat al número 27 del carrer de la Força.

Costa de creure el que hi vam trobar. Peces no exposades, deixant només el cartellet que identifica la peça desapareguda. Mapes d’aquells amb leds, tot i que no tots funcionaven. Projectors que mostren com a missatge imprès sobre parets blanques el següent: “Canvieu la bombeta.” Armes de foc pretesament situades a la guerra napoleònica quan al primer cop d’ull les hauríem de situar tècnicament al darrer terç del segle XIX.

En definitiva, costa de creure com un museu com aquest, en una ciutat tan turística com Girona, estigui en un estat tan desastrós.

José Ramón Mélida (1856-1933)

A banda de ser el substitut d’Adolf Schulten a les excavacions de Numància, Mélida va tenir una carrera de novel·lista paral·lela a la d’arqueòleg. Com provenia de l’egiptologia, la seva primera novel·la fou El sortilegio de Karnak, publicada el 1880 amb 249 notes referencials a documents i autors a partir dels quals obtenia les seves idees. A diferència de la novel·la història completament polititzada, Mélida utilitzà el gènere per mostrar la màxima observació rígida de la realitat, de forma similiar a com ho faria un científic experimental.

És potser aquesta experimentació la que el portaria a escriure Luisa Minerva, on la protagonista passeja pel Museo Arqueológico Nacional, a través del qual connecta passat i present. Un fenomen semblant el trobem a la narració d’una nit a Pompeia en el seu A orillas del Guadarza, on l’esdeveniment de l’erupció del Vesubi de setembre de 1879 permet reconstruir el passat a través d’un somni.

La seva darrera novel·la del gènere arqueològic, Salomón, rey de Israel, de 1894, repeteix l’alt contingut de referències historiogràfiques de El sortilegio de Karnak. En el pròleg posa èmfasi en el que ell considera de la història i de la novel·la:

La historia, que antes se redactaba como documento literario y político, con arreglo a las referencias de los autores antiguos, ha sido renovada por la arqueología, que nos ha puesto en comunicación directa con el mundo antiguo. La novela, apartándose de las poéticas ficciones creadas por el pseudo-romanticismo, pide hoy la imitación fiel de la realidad de la vida, y el novelista se preocupa por las circunstancias en que se desarrollan las pasiones en los hombres contemporáneos, del medio en que se vive y del ambiente moral que se respira. En una palabra: la historia y la novela buscan la verdad exacta.